-
1 lucerna
lŭcerna, ae, f. [luc-erna, from luceo, q. v.; with double suffix like caverna, laverna, lanterna, etc.; cf. Gr. ke-arnon, skeparnon], a lamp, oil-lamp.I.Lit.: lucerna dicta a luce, aut quod id vocant Graeci luchnon, Varr. L. L. 5, § 119 Müll.:II.lucernam forte oblitus fueram extinguere,
Plaut. Most. 2, 2, 56:in sole lucernam adhibere nihil interest,
Cic. Fin. 4, 12, 29:lucerna me deserit,
my light goes out, id. Att. 7, 7, 7:vino et lucernis Medus acinaces Immane quantum discrepat,
i. e. evening entertainments, Hor. C. 1, 27, 5:accedit numerus lucernis,
the lights begin to seem double, id. S. 2, 1, 25; cf.:cum geminis exsurgit mensa lucernis,
Juv. 6, 305:pereundum est ante lucernas,
before candle-light, id. 10, 339:lucernam accendere,
Phaedr. 3, 19, 4:turpis fumo lucernae,
Juv. 6, 131:lucerna ardens exstinguitur,
Plin. 31, 3, 28, § 49:fungi lucernarum,
id. 28, 11, 46, § 163:pinguem nebulam vomuere lucernae,
Pers. 5, 181:lucerna splendens super candelabrum,
Vulg. Sir. 26, 22.—Transf.A.Nocturnal labor, lucubration ( poet.):B.haec ego non credam Venusina digna Lucerna?
Juv. 1, 51.—A guide, instructor:C.quia mandatum lucerna est,
Vulg. Prov. 6, 23; id. 2 Sam. 2, 29:lucerna pedibus meis verbum tuum,
id. Psa. 118, 105.—A phosphorescent fish, Plin. 9, 27, 43, § 82. -
2 lucerna
lŭcerna, ae, f. [st2]1 [-] lampe, lanterne, flambeau. [st2]2 [-] veille, élucubration, travail de nuit. [st2]3 [-] poisson inconnu (à la langue phosphorescente).* * *lŭcerna, ae, f. [st2]1 [-] lampe, lanterne, flambeau. [st2]2 [-] veille, élucubration, travail de nuit. [st2]3 [-] poisson inconnu (à la langue phosphorescente).* * *Lucerna, lucernae. Cic. Chandelle, Lampe, Lumiere.\Lucerna simplex. Martial. Lampe qui n'ha qu'un bec à mettre la meiche.\Lucerna eadem scripsi. Cic. A une mesme chandelle ou lampe, Tout en un temps.\Facerem diutius, nisi me lucerna desereret. Cic. Si la chandelle et lumiere ne me defailloit. -
3 lucerna
lucerna, ae, f. (luceo), die Leuchte = die Lampe, Öllampe, I) eig. u. meton.: 1) eig.: lumen lucernae, Cic., lumina lucernarum (Grubenlampen), Plin.: luc. lucida, Apul.: lucernas fraudare olivo, Hor.: lucernas concinnare (zurechtmachen), Hieron.: lucernam accendere, Phaedr.: lucernam accendere sabbatis, Sen.: lucernam interimere (auslöschen), Trag. inc. fr.: vino et lucernis, nächtliche Gelage, Hor.: ante lucernas, vor Nachtzeit, Iuven.: ut accessit numerus lucernis, bei der Trunkenheit, weil Trunkene alles doppelt sehen, Hor. – 2) meton., die Nachtarbeit, Lukubration, haec ego non credam Venusinā digna lucernā, Iuven. 1, 51. – II) übtr., ein bei windstillen Nächten leuchtender Fisch, die Seeleuchte (Trigla lucerna, L.), Plin. 9, 82.
-
4 lucerna
lucerna, ae, f. (luceo), die Leuchte = die Lampe, Öllampe, I) eig. u. meton.: 1) eig.: lumen lucernae, Cic., lumina lucernarum (Grubenlampen), Plin.: luc. lucida, Apul.: lucernas fraudare olivo, Hor.: lucernas concinnare (zurechtmachen), Hieron.: lucernam accendere, Phaedr.: lucernam accendere sabbatis, Sen.: lucernam interimere (auslöschen), Trag. inc. fr.: vino et lucernis, nächtliche Gelage, Hor.: ante lucernas, vor Nachtzeit, Iuven.: ut accessit numerus lucernis, bei der Trunkenheit, weil Trunkene alles doppelt sehen, Hor. – 2) meton., die Nachtarbeit, Lukubration, haec ego non credam Venusinā digna lucernā, Iuven. 1, 51. – II) übtr., ein bei windstillen Nächten leuchtender Fisch, die Seeleuchte (Trigla lucerna, L.), Plin. 9, 82. -
5 lucerna
lucerna ae, f [LVC-], a lamp, oil-lamp: lucerna me deserit, goes out: Vino et lucernis, i. e. evening entertainments, H.: Accessit numerus lucernis, the lights are seen double, H.: ante lucernas, before candle-light, Iu.: lucernam accendere, Ph.: Haec ego non credam Venusinā digna lucerna? lucubration, Iu.* * *oil lamp; midnight oil -
6 lucerna
lucerna lucerna, ae f свеча, светильник -
7 lucerna
lucerna lucerna, ae f лампа, лампада -
8 lucerna
ae f. [ luceo ]1) свеча, светильник или лампадаaccedit numerus lucernis H — огни двоятся в глазах (у пьяного)2) ночная работа J3) светящаяся морская рыба-ласточка, тригла (Trigla lucerna, L) -
9 Lucerna
-æ s f sg 1Lucerne (CH) -
10 lucerna
лампа (1. 52 § 1 D. 9, 2).Латинско-русский словарь к источникам римского права > lucerna
-
11 lucerna
lamp. -
12 lucerna
, ae fсвеча, светильник -
13 Trigla lucerna
—1. LAT Trigla lucerna (Linnaeus)2. RUS жёлтая тригла f, жёлтый морской петух m3. ENG yellow [tub, sapphirine, lantern] gurnard, tubfish, tubbot, latchet4. DEU Grauer Seehahn m, Roter Knurrhahn m5. FRA trigle m corbeau, grondin m perlon [galinette]VOCABULARIUM NOMINUM ANIMALIUM QUINQUELINGUE > Trigla lucerna
-
14 Trigla lucerna
ENG red gurnard, tub gurnardNLD Engelse poon, soldaat, rode poon, [grote poon, hofdiender, knorhaan, Laurens(kop), poon, roodbaartje, rozet, zeehaan, zeepost, zeezwaluw]GER roter Knurrhahn, Kuckucks-KnurrhahnFRA grondin rouget, perlon, grondin perlon -
15 dormito
dormīto, āre, āvi - intr. - [st1]1 [-] avoir envie de dormir, commencer à dormir, s’endormir. - Plaut. Am. 2, 2, 175; id. Trin. 1, 2, 133; Cic. Att. 2, 16; id. Div. 1, 28, 59; Hor. A. P. 105. - dormitans lucerna, Ov. H. 19, 195: lampe en train de s'éteindre. [st1]2 [-] être inactif, somnoler. - dormitans sapientia, Cic. de Or. 2, 33, 144: sagesse assoupie. - quandoque bonus dormitat Homerus, Hor. A. P. 359: quand le bon Homère quelquefois somnole.* * *dormīto, āre, āvi - intr. - [st1]1 [-] avoir envie de dormir, commencer à dormir, s’endormir. - Plaut. Am. 2, 2, 175; id. Trin. 1, 2, 133; Cic. Att. 2, 16; id. Div. 1, 28, 59; Hor. A. P. 105. - dormitans lucerna, Ov. H. 19, 195: lampe en train de s'éteindre. [st1]2 [-] être inactif, somnoler. - dormitans sapientia, Cic. de Or. 2, 33, 144: sagesse assoupie. - quandoque bonus dormitat Homerus, Hor. A. P. 359: quand le bon Homère quelquefois somnole.* * *Dormito, dormitas, pen. prod. dormitare, Frequentatiuum. Plaut. Sommeiller, Dormiller.\Dormitandum tibi non est. Plaut. Il ne fault point que tu dormes, et que tu sois negligent. -
16 pugna
pugna, ae, f. [pugnus] [st1]1 [-] lutte à coups de poing, combat d'homme à homme, combat singulier, duel; action de se battre, lutte, engagement. - provoco te, Crispine, ad pugnam, Liv. 25, 18: Crispinus, je te provoque en duel. - res ad pugnam veniebat, Cic.: on en venait aux mains. - diuturnitate pugnae defessi proelio excedebant, Caes. BG. 3, 4, 3: fatigués par la longueur de la lutte, ils sortaient de la bataille. - pugna singularis, Macr. S. 5, 2: combat singulier, duel. - o quae proelia, quas pugnas felix lectulus et lucerna vidit, Mart. 10, 38, 6: quels combats, quelles mêlées n'ont pas vus ce bienheureux lit et cette lampe ! [st1]2 [-] lutte entre deux armées, bataille, combat, bataille, rencontre; qqf. ligne de bataille. - pugna Cannensis, Cic. Amer. 89: bataille de Cannes. - pugna mala: combat malheureux, défaite. --- Sall. J. 56, 3; Cic. Div. 2, 25, 54. - pugna navalis ad Tenedum, Cic. Mur. 33: bataille navale de Ténédos. - pugna equestris, Cic. Verr. 4, 122, combat de cavalerie. - mediam pugnam tueri, Liv. 22, 45, 8: occuper le centre du combat = commander l'infanterie. --- cf. Liv. 22, 5, 7. - pugnam mutare, Curt. 3, 2, 14: changer l'ordre de bataille, faire volte-face. - ut segregaret pugnam eorum, capessit fugam, Liv. 1, 25, 7: pour diviser les combattants, il prit la fuite. [st1]3 [-] lutte oratoire, débat, discussion, altercation; mauvais tour. - pugna forensis, Quint.: débats des avocats. - quanta pugna est doctissimorum hominum, Cic. Div. 2, 51, 105: quelle grande discussion s'élève entre les érudits ! - Cic. Div. 2, 51, 105; Quint. 5, 12, 22; 8, 6, 1; 5, 7, 35; 6, 4, 21; Plin. 2, 33, 38, § 102; Hor. C. 1, 2, 23; 2, 13, 31. - aliquid pugnae edere, Plaut. Cap. 585: jouer qq mauvais tour. - pugnam aliquam dare, Ter. Eun. 899: jouer qq mauvais tour.* * *pugna, ae, f. [pugnus] [st1]1 [-] lutte à coups de poing, combat d'homme à homme, combat singulier, duel; action de se battre, lutte, engagement. - provoco te, Crispine, ad pugnam, Liv. 25, 18: Crispinus, je te provoque en duel. - res ad pugnam veniebat, Cic.: on en venait aux mains. - diuturnitate pugnae defessi proelio excedebant, Caes. BG. 3, 4, 3: fatigués par la longueur de la lutte, ils sortaient de la bataille. - pugna singularis, Macr. S. 5, 2: combat singulier, duel. - o quae proelia, quas pugnas felix lectulus et lucerna vidit, Mart. 10, 38, 6: quels combats, quelles mêlées n'ont pas vus ce bienheureux lit et cette lampe ! [st1]2 [-] lutte entre deux armées, bataille, combat, bataille, rencontre; qqf. ligne de bataille. - pugna Cannensis, Cic. Amer. 89: bataille de Cannes. - pugna mala: combat malheureux, défaite. --- Sall. J. 56, 3; Cic. Div. 2, 25, 54. - pugna navalis ad Tenedum, Cic. Mur. 33: bataille navale de Ténédos. - pugna equestris, Cic. Verr. 4, 122, combat de cavalerie. - mediam pugnam tueri, Liv. 22, 45, 8: occuper le centre du combat = commander l'infanterie. --- cf. Liv. 22, 5, 7. - pugnam mutare, Curt. 3, 2, 14: changer l'ordre de bataille, faire volte-face. - ut segregaret pugnam eorum, capessit fugam, Liv. 1, 25, 7: pour diviser les combattants, il prit la fuite. [st1]3 [-] lutte oratoire, débat, discussion, altercation; mauvais tour. - pugna forensis, Quint.: débats des avocats. - quanta pugna est doctissimorum hominum, Cic. Div. 2, 51, 105: quelle grande discussion s'élève entre les érudits ! - Cic. Div. 2, 51, 105; Quint. 5, 12, 22; 8, 6, 1; 5, 7, 35; 6, 4, 21; Plin. 2, 33, 38, § 102; Hor. C. 1, 2, 23; 2, 13, 31. - aliquid pugnae edere, Plaut. Cap. 585: jouer qq mauvais tour. - pugnam aliquam dare, Ter. Eun. 899: jouer qq mauvais tour.* * *Pugna, pugnae. Combat.\Pugna singularis. Macrob. Combat d'homme à homme.\Committere pugnam. Cic. Commencer la bataille et le combat.\Pugnam dare. Terent. Donner un assault, et faire quelque fascherie.\Potestatem pugnae facere. Liu. Presenter la bataille. B. -
17 bilychnis
bi-lychnis, e [ bis + lychnus ] -
18 concinnis
e (= concinnus)изящный, художественной работы ( lucerna Ap) -
19 cubicularis
-
20 dormito
dormīto, āvī, ātum, āre [ dormio ]1) быть сонным, хотеть спать, засыпать Pl, C2) гаснуть, погасатьsub Aurora, jam dormitante lucernā O — на заре, когда лампада уже гасла3) поступать как во сне или спросонок, говорить бессвязно, путаться, ошибатьсяdormītas! Pl — ты бредишь!
См. также в других словарях:
lucernă — LUCÉRNĂ, s.f. Plantă perenă din familia leguminoaselor, cu frunze compuse din câte trei foliole şi cu flori albastre violacee, cultivată ca plantă furajeră (Medicago sativa). [var.: (reg.) luţărnă, luţérnă, s.f.] – Din germ. Luzerne. Trimis de… … Dicționar Român
Lucerna — ist der Familienname von: Camilla Lucerna (1868–1963), österreichische Pädagogin, Philologin und Schriftstellerin Eduard Lucerna (1859–1911), österreichischer Komponist weiteres Die italienische und neulateinische Bezeichnung der Stadt Luzern… … Deutsch Wikipedia
lucerna — /lu tʃɛrna/ s.f. [lat. lucerna (forse der. di lūx luce )]. 1. [lampada portatile, a combustibile liquido, costituita da un recipiente di terracotta o metallo, con uno o più beccucci da cui escono gli stoppini immersi nel combustibile]… … Enciclopedia Italiana
lućerna — lùćērna ž DEFINICIJA zool., v. kokot ETIMOLOGIJA mlet. lucerna … Hrvatski jezični portal
lucerna — sustantivo femenino 1. Ventana o abertura alta de una habitación: En el desván la luz entra por una pequeña lucerna cuadrada. Sinónimo: lucernario … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
lucerna — (Del lat. lucerna). 1. f. Araña grande para alumbrar. 2. Abertura alta de una habitación para dar ventilación y luz. 3. milano (ǁ pez marino). 4. p. us. luciérnaga. 5. ant. Especie de lamparilla o linterna … Diccionario de la lengua española
Lucerna — is a municipality in the Honduran department of Ocotepeque … Wikipedia
Lucerna — (röm. Ant), Lampe. Daher Lucernitates, Lieder der ersten Christen bei nächtlichen Zusammenkünften … Pierer's Universal-Lexikon
Lucerna — (lat.), die Öllampe der alten Romer; vgl. Lampen, S. 881 … Meyers Großes Konversations-Lexikon
LUCERNA — Helvetiae civ. culta, Luceria Ferrat. 6. leuc. a Berna in Ort. 4. in Fur. a Veteri Vico opp. praecipuo pagi Uriensis, ad lacum, qui ab Ortu in Occ. extensus est, per 24. mill. past. inter pagos Lucerinum, Uriensem et Suitium. Cluv. Deser. Germ.… … Hofmann J. Lexicon universale
lucerna — |é| s. f. 1. Lucarna. 2. Claraboia. 3. Candeia romana … Dicionário da Língua Portuguesa