Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

lucerna M

  • 1 lucerna

    lŭcerna, ae, f. [luc-erna, from luceo, q. v.; with double suffix like caverna, laverna, lanterna, etc.; cf. Gr. ke-arnon, skeparnon], a lamp, oil-lamp.
    I.
    Lit.: lucerna dicta a luce, aut quod id vocant Graeci luchnon, Varr. L. L. 5, § 119 Müll.:

    lucernam forte oblitus fueram extinguere,

    Plaut. Most. 2, 2, 56:

    in sole lucernam adhibere nihil interest,

    Cic. Fin. 4, 12, 29:

    lucerna me deserit,

    my light goes out, id. Att. 7, 7, 7:

    vino et lucernis Medus acinaces Immane quantum discrepat,

    i. e. evening entertainments, Hor. C. 1, 27, 5:

    accedit numerus lucernis,

    the lights begin to seem double, id. S. 2, 1, 25; cf.:

    cum geminis exsurgit mensa lucernis,

    Juv. 6, 305:

    pereundum est ante lucernas,

    before candle-light, id. 10, 339:

    lucernam accendere,

    Phaedr. 3, 19, 4:

    turpis fumo lucernae,

    Juv. 6, 131:

    lucerna ardens exstinguitur,

    Plin. 31, 3, 28, § 49:

    fungi lucernarum,

    id. 28, 11, 46, § 163:

    pinguem nebulam vomuere lucernae,

    Pers. 5, 181:

    lucerna splendens super candelabrum,

    Vulg. Sir. 26, 22.—
    II.
    Transf.
    A.
    Nocturnal labor, lucubration ( poet.):

    haec ego non credam Venusina digna Lucerna?

    Juv. 1, 51.—
    B.
    A guide, instructor:

    quia mandatum lucerna est,

    Vulg. Prov. 6, 23; id. 2 Sam. 2, 29:

    lucerna pedibus meis verbum tuum,

    id. Psa. 118, 105.—
    C.
    A phosphorescent fish, Plin. 9, 27, 43, § 82.

    Lewis & Short latin dictionary > lucerna

  • 2 lucerna

    lŭcerna, ae, f. [st2]1 [-] lampe, lanterne, flambeau. [st2]2 [-] veille, élucubration, travail de nuit. [st2]3 [-] poisson inconnu (à la langue phosphorescente).
    * * *
    lŭcerna, ae, f. [st2]1 [-] lampe, lanterne, flambeau. [st2]2 [-] veille, élucubration, travail de nuit. [st2]3 [-] poisson inconnu (à la langue phosphorescente).
    * * *
        Lucerna, lucernae. Cic. Chandelle, Lampe, Lumiere.
    \
        Lucerna simplex. Martial. Lampe qui n'ha qu'un bec à mettre la meiche.
    \
        Lucerna eadem scripsi. Cic. A une mesme chandelle ou lampe, Tout en un temps.
    \
        Facerem diutius, nisi me lucerna desereret. Cic. Si la chandelle et lumiere ne me defailloit.

    Dictionarium latinogallicum > lucerna

  • 3 lucerna

    lucerna, ae, f. (luceo), die Leuchte = die Lampe, Öllampe, I) eig. u. meton.: 1) eig.: lumen lucernae, Cic., lumina lucernarum (Grubenlampen), Plin.: luc. lucida, Apul.: lucernas fraudare olivo, Hor.: lucernas concinnare (zurechtmachen), Hieron.: lucernam accendere, Phaedr.: lucernam accendere sabbatis, Sen.: lucernam interimere (auslöschen), Trag. inc. fr.: vino et lucernis, nächtliche Gelage, Hor.: ante lucernas, vor Nachtzeit, Iuven.: ut accessit numerus lucernis, bei der Trunkenheit, weil Trunkene alles doppelt sehen, Hor. – 2) meton., die Nachtarbeit, Lukubration, haec ego non credam Venusinā digna lucernā, Iuven. 1, 51. – II) übtr., ein bei windstillen Nächten leuchtender Fisch, die Seeleuchte (Trigla lucerna, L.), Plin. 9, 82.

    lateinisch-deutsches > lucerna

  • 4 lucerna

    lucerna, ae, f. (luceo), die Leuchte = die Lampe, Öllampe, I) eig. u. meton.: 1) eig.: lumen lucernae, Cic., lumina lucernarum (Grubenlampen), Plin.: luc. lucida, Apul.: lucernas fraudare olivo, Hor.: lucernas concinnare (zurechtmachen), Hieron.: lucernam accendere, Phaedr.: lucernam accendere sabbatis, Sen.: lucernam interimere (auslöschen), Trag. inc. fr.: vino et lucernis, nächtliche Gelage, Hor.: ante lucernas, vor Nachtzeit, Iuven.: ut accessit numerus lucernis, bei der Trunkenheit, weil Trunkene alles doppelt sehen, Hor. – 2) meton., die Nachtarbeit, Lukubration, haec ego non credam Venusinā digna lucernā, Iuven. 1, 51. – II) übtr., ein bei windstillen Nächten leuchtender Fisch, die Seeleuchte (Trigla lucerna, L.), Plin. 9, 82.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > lucerna

  • 5 lucerna

        lucerna ae, f    [LVC-], a lamp, oil-lamp: lucerna me deserit, goes out: Vino et lucernis, i. e. evening entertainments, H.: Accessit numerus lucernis, the lights are seen double, H.: ante lucernas, before candle-light, Iu.: lucernam accendere, Ph.: Haec ego non credam Venusinā digna lucerna? lucubration, Iu.
    * * *
    oil lamp; midnight oil

    Latin-English dictionary > lucerna

  • 6 lucerna

    lucerna lucerna, ae f свеча, светильник

    Латинско-русский словарь > lucerna

  • 7 lucerna

    lucerna lucerna, ae f лампа, лампада

    Латинско-русский словарь > lucerna

  • 8 lucerna

    ae f. [ luceo ]
    1) свеча, светильник или лампада
    3) светящаяся морская рыба-ласточка, тригла (Trigla lucerna, L)

    Латинско-русский словарь > lucerna

  • 9 Lucerna

    s f sg 1
    Lucerne (CH)

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > Lucerna

  • 10 lucerna

    лампа (1. 52 § 1 D. 9, 2).

    Латинско-русский словарь к источникам римского права > lucerna

  • 11 lucerna

    lamp.

    Latin-English dictionary of medieval > lucerna

  • 12 lucerna

    , ae f
      свеча, светильник

    Dictionary Latin-Russian new > lucerna

  • 13 Trigla lucerna

    2. RUS жёлтая тригла f, жёлтый морской петух m
    3. ENG yellow [tub, sapphirine, lantern] gurnard, tubfish, tubbot, latchet
    4. DEU Grauer Seehahn m, Roter Knurrhahn m
    5. FRA trigle m corbeau, grondin m perlon [galinette]

    VOCABULARIUM NOMINUM ANIMALIUM QUINQUELINGUE > Trigla lucerna

  • 14 Trigla lucerna

    ENG red gurnard, tub gurnard
    NLD Engelse poon, soldaat, rode poon, [grote poon, hofdiender, knorhaan, Laurens(kop), poon, roodbaartje, rozet, zeehaan, zeepost, zeezwaluw]
    GER roter Knurrhahn, Kuckucks-Knurrhahn
    FRA grondin rouget, perlon, grondin perlon

    Animal Names Latin to English > Trigla lucerna

  • 15 dormito

    dormīto, āre, āvi - intr. - [st1]1 [-] avoir envie de dormir, commencer à dormir, s’endormir.    - Plaut. Am. 2, 2, 175; id. Trin. 1, 2, 133; Cic. Att. 2, 16; id. Div. 1, 28, 59; Hor. A. P. 105.    - dormitans lucerna, Ov. H. 19, 195: lampe en train de s'éteindre. [st1]2 [-] être inactif, somnoler.    - dormitans sapientia, Cic. de Or. 2, 33, 144: sagesse assoupie.    - quandoque bonus dormitat Homerus, Hor. A. P. 359: quand le bon Homère quelquefois somnole.
    * * *
    dormīto, āre, āvi - intr. - [st1]1 [-] avoir envie de dormir, commencer à dormir, s’endormir.    - Plaut. Am. 2, 2, 175; id. Trin. 1, 2, 133; Cic. Att. 2, 16; id. Div. 1, 28, 59; Hor. A. P. 105.    - dormitans lucerna, Ov. H. 19, 195: lampe en train de s'éteindre. [st1]2 [-] être inactif, somnoler.    - dormitans sapientia, Cic. de Or. 2, 33, 144: sagesse assoupie.    - quandoque bonus dormitat Homerus, Hor. A. P. 359: quand le bon Homère quelquefois somnole.
    * * *
        Dormito, dormitas, pen. prod. dormitare, Frequentatiuum. Plaut. Sommeiller, Dormiller.
    \
        Dormitandum tibi non est. Plaut. Il ne fault point que tu dormes, et que tu sois negligent.

    Dictionarium latinogallicum > dormito

  • 16 pugna

    pugna, ae, f. [pugnus] [st1]1 [-] lutte à coups de poing, combat d'homme à homme, combat singulier, duel; action de se battre, lutte, engagement.    - provoco te, Crispine, ad pugnam, Liv. 25, 18: Crispinus, je te provoque en duel.    - res ad pugnam veniebat, Cic.: on en venait aux mains.    - diuturnitate pugnae defessi proelio excedebant, Caes. BG. 3, 4, 3: fatigués par la longueur de la lutte, ils sortaient de la bataille.    - pugna singularis, Macr. S. 5, 2: combat singulier, duel.    - o quae proelia, quas pugnas felix lectulus et lucerna vidit, Mart. 10, 38, 6: quels combats, quelles mêlées n'ont pas vus ce bienheureux lit et cette lampe ! [st1]2 [-] lutte entre deux armées, bataille, combat, bataille, rencontre; qqf. ligne de bataille.    - pugna Cannensis, Cic. Amer. 89: bataille de Cannes.    - pugna mala: combat malheureux, défaite. --- Sall. J. 56, 3; Cic. Div. 2, 25, 54.    - pugna navalis ad Tenedum, Cic. Mur. 33: bataille navale de Ténédos.    - pugna equestris, Cic. Verr. 4, 122, combat de cavalerie.    - mediam pugnam tueri, Liv. 22, 45, 8: occuper le centre du combat = commander l'infanterie. --- cf. Liv. 22, 5, 7.    - pugnam mutare, Curt. 3, 2, 14: changer l'ordre de bataille, faire volte-face.    - ut segregaret pugnam eorum, capessit fugam, Liv. 1, 25, 7: pour diviser les combattants, il prit la fuite. [st1]3 [-] lutte oratoire, débat, discussion, altercation; mauvais tour.    - pugna forensis, Quint.: débats des avocats.    - quanta pugna est doctissimorum hominum, Cic. Div. 2, 51, 105: quelle grande discussion s'élève entre les érudits !    - Cic. Div. 2, 51, 105; Quint. 5, 12, 22; 8, 6, 1; 5, 7, 35; 6, 4, 21; Plin. 2, 33, 38, § 102; Hor. C. 1, 2, 23; 2, 13, 31.    - aliquid pugnae edere, Plaut. Cap. 585: jouer qq mauvais tour.    - pugnam aliquam dare, Ter. Eun. 899: jouer qq mauvais tour.
    * * *
    pugna, ae, f. [pugnus] [st1]1 [-] lutte à coups de poing, combat d'homme à homme, combat singulier, duel; action de se battre, lutte, engagement.    - provoco te, Crispine, ad pugnam, Liv. 25, 18: Crispinus, je te provoque en duel.    - res ad pugnam veniebat, Cic.: on en venait aux mains.    - diuturnitate pugnae defessi proelio excedebant, Caes. BG. 3, 4, 3: fatigués par la longueur de la lutte, ils sortaient de la bataille.    - pugna singularis, Macr. S. 5, 2: combat singulier, duel.    - o quae proelia, quas pugnas felix lectulus et lucerna vidit, Mart. 10, 38, 6: quels combats, quelles mêlées n'ont pas vus ce bienheureux lit et cette lampe ! [st1]2 [-] lutte entre deux armées, bataille, combat, bataille, rencontre; qqf. ligne de bataille.    - pugna Cannensis, Cic. Amer. 89: bataille de Cannes.    - pugna mala: combat malheureux, défaite. --- Sall. J. 56, 3; Cic. Div. 2, 25, 54.    - pugna navalis ad Tenedum, Cic. Mur. 33: bataille navale de Ténédos.    - pugna equestris, Cic. Verr. 4, 122, combat de cavalerie.    - mediam pugnam tueri, Liv. 22, 45, 8: occuper le centre du combat = commander l'infanterie. --- cf. Liv. 22, 5, 7.    - pugnam mutare, Curt. 3, 2, 14: changer l'ordre de bataille, faire volte-face.    - ut segregaret pugnam eorum, capessit fugam, Liv. 1, 25, 7: pour diviser les combattants, il prit la fuite. [st1]3 [-] lutte oratoire, débat, discussion, altercation; mauvais tour.    - pugna forensis, Quint.: débats des avocats.    - quanta pugna est doctissimorum hominum, Cic. Div. 2, 51, 105: quelle grande discussion s'élève entre les érudits !    - Cic. Div. 2, 51, 105; Quint. 5, 12, 22; 8, 6, 1; 5, 7, 35; 6, 4, 21; Plin. 2, 33, 38, § 102; Hor. C. 1, 2, 23; 2, 13, 31.    - aliquid pugnae edere, Plaut. Cap. 585: jouer qq mauvais tour.    - pugnam aliquam dare, Ter. Eun. 899: jouer qq mauvais tour.
    * * *
        Pugna, pugnae. Combat.
    \
        Pugna singularis. Macrob. Combat d'homme à homme.
    \
        Committere pugnam. Cic. Commencer la bataille et le combat.
    \
        Pugnam dare. Terent. Donner un assault, et faire quelque fascherie.
    \
        Potestatem pugnae facere. Liu. Presenter la bataille. B.

    Dictionarium latinogallicum > pugna

  • 17 bilychnis

    Латинско-русский словарь > bilychnis

  • 18 concinnis

    e (= concinnus)
    изящный, художественной работы ( lucerna Ap)

    Латинско-русский словарь > concinnis

  • 19 cubicularis

    cubiculāris, e [ cubiculum ]
    1) относящийся к спальне, спальный ( lectus C)

    Латинско-русский словарь > cubicularis

  • 20 dormito

    dormīto, āvī, ātum, āre [ dormio ]
    1) быть сонным, хотеть спать, засыпать Pl, C
    2) гаснуть, погасать
    sub Aurora, jam dormitante lucernā O — на заре, когда лампада уже гасла
    3) поступать как во сне или спросонок, говорить бессвязно, путаться, ошибаться
    indignari quandoque bonus dormītat Homerus H — негодовать, как только ошибётся почтенный Гомер (т. е. быть беспощадным к мелким промахам гениев)

    Латинско-русский словарь > dormito

См. также в других словарях:

  • lucernă — LUCÉRNĂ, s.f. Plantă perenă din familia leguminoaselor, cu frunze compuse din câte trei foliole şi cu flori albastre violacee, cultivată ca plantă furajeră (Medicago sativa). [var.: (reg.) luţărnă, luţérnă, s.f.] – Din germ. Luzerne. Trimis de… …   Dicționar Român

  • Lucerna — ist der Familienname von: Camilla Lucerna (1868–1963), österreichische Pädagogin, Philologin und Schriftstellerin Eduard Lucerna (1859–1911), österreichischer Komponist weiteres Die italienische und neulateinische Bezeichnung der Stadt Luzern… …   Deutsch Wikipedia

  • lucerna — /lu tʃɛrna/ s.f. [lat. lucerna (forse der. di lūx luce )]. 1. [lampada portatile, a combustibile liquido, costituita da un recipiente di terracotta o metallo, con uno o più beccucci da cui escono gli stoppini immersi nel combustibile]… …   Enciclopedia Italiana

  • lućerna — lùćērna ž DEFINICIJA zool., v. kokot ETIMOLOGIJA mlet. lucerna …   Hrvatski jezični portal

  • lucerna — sustantivo femenino 1. Ventana o abertura alta de una habitación: En el desván la luz entra por una pequeña lucerna cuadrada. Sinónimo: lucernario …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • lucerna — (Del lat. lucerna). 1. f. Araña grande para alumbrar. 2. Abertura alta de una habitación para dar ventilación y luz. 3. milano (ǁ pez marino). 4. p. us. luciérnaga. 5. ant. Especie de lamparilla o linterna …   Diccionario de la lengua española

  • Lucerna — is a municipality in the Honduran department of Ocotepeque …   Wikipedia

  • Lucerna — (röm. Ant), Lampe. Daher Lucernitates, Lieder der ersten Christen bei nächtlichen Zusammenkünften …   Pierer's Universal-Lexikon

  • Lucerna — (lat.), die Öllampe der alten Romer; vgl. Lampen, S. 881 …   Meyers Großes Konversations-Lexikon

  • LUCERNA — Helvetiae civ. culta, Luceria Ferrat. 6. leuc. a Berna in Ort. 4. in Fur. a Veteri Vico opp. praecipuo pagi Uriensis, ad lacum, qui ab Ortu in Occ. extensus est, per 24. mill. past. inter pagos Lucerinum, Uriensem et Suitium. Cluv. Deser. Germ.… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • lucerna — |é| s. f. 1. Lucarna. 2. Claraboia. 3. Candeia romana …   Dicionário da Língua Portuguesa

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»